lunes, 10 de mayo de 2010

Sucesos de la 5a dimension He perdido el cubo de fregar!!

Aqui en casa hecha un trapillo.. aprovechando que estoy enferma para hacer un poco de limpieza (ya.. no tiene sentido..) me dispongo a fregar el suelo.. y veo que ..
Dios.. me falta algo..
a ver..
Fregona, detergente, agua.. suelo.. correcto... pero y el CUBO!!
Reflexiono a ver si puedo ser tan guarra de no haber fregado en los 3 meses que llevo en este piso.. no no.. hace poco fregué.. recuerdo un cubo rojo..

Reviso mi mansión.. exahustivamente un loft de 25 metros.. y la terraza de 15.. no esta! (tardo 5 segundos)


Ya se.. el viento se lo llevó, como se lo llevó??(cuando vives en un septimo en la parte más alta de la ciudad esto es posible).. pero las vistas compensan.. Vale.. no es el pirineo.. pero los amaneceres son preciosos..


Asi que una excusa más para no fregar.. No hombre!! lo haré a lo chino.. es decir.. me bajaré a los chinos y me compro otro cubo ;)

Una historia más para dejar a la humanidad.. digna de la revista estilo 20 minutos de un pueblo de 50 habitantes..

domingo, 9 de mayo de 2010

Foqueada al Puigmal

Apurant la neu i amb les ultimes nevades de entre setmana  Abel (Amancho), Albert (Inde7), Gerard (Xicot de Besalú), Emili y servidora quedem en fer una ruta d'iniciacío per Albert i casi tambe per mi.. sortim de base 1950 direcció Cim Puigmal 2950

Albert provaría els splits de Gerard i raquetes  i Abel aniria amb raquetes. Jo amb els meus nous esquis Dynastar Legend amb unes BAron i Emili amb els seus Bandit amb Diamir

Comencem malament.. vent, pluja i boira.. abans de sortir ja estavem tots xops.. pero decidim tirar.. despres de mig hora la pluja ja es neu i despres ja nomes vent i boira..
En la pujada ens trobem a Javier (de Badalona) s'apunta al grup.
No es veu gaire, la boira no escampa, pero creien que anem  be amb el GPS.. fem una parada de 5 minuts.. i continuem portem 3 hores de ruta i nomes estem a 2650

La boira espesa i el vent apreta.. perdem mig hora pujant i baixant decidint per on anar.. Emili i Able ho tenen molt clar pero la resta estem cansats i el dia sembla cada vegada mes tancat.
Així 4 reculem a 2700 aprox.. a nomes 250 de fer cim.. i baixem sense massa visibilitat.

Jo estava petadísima.. i volia guardar forces per si em tornava a perdre.. poder tenir reserves.. tambe.. es veritat que vaig escollir baixar amb els mes guapos.. (veure foto)


Emili i  Abel triunfen i fan cim.. disfruten de un troç de pala (sempre lo millor esta al cim..) i ens trobem al cotxe.
Podeu observar.. l'euforia d'Abel.. es que es així.. ;)



La baixada.. Primer troç molt relliscosa, despres paqueton de powder transformat en molt humida.. impracticable.. despres neu regelada.. trasformada.. vamos.. no era per llençar cohets.. pero el paisatge i nomes l'excursió valia la pena..
Tambe aquesta actitut que te Abel.. que sembla que si axafes una merda pero ho fas a la montanya la cosa cambia i es maravellos.. jaja