Al final vaig convenç-se a David de sopar al restaurant Falafel. Tot per poder veure un espectacle de dansa del ventre. Varem arribar bastant tard i estava buit (a David no li agrada anar a un rest. Buit) però insisteixo en la mirada de “pinyonet amb ulls vidriosos” i cola! Jeje. Ja arribaran! Li dic jo. De fet van venir 3 famílies però totes van marxar.. Així que l’espectacle seria per nosaltres i a mes estàvem tan prop que li veuríem el tanga a la ballarina.
L’espectacle certament ens va impactar. Varem passar del riure mes doloros (aquell que intentes contenir) al horror i finalment els hi vam agafar carinyo i tot. M’explico.
Surt una senyora de uns 50 anys o mes! Amb un super barrigon amb els seus multiples pliegues.. i amb cames de pollastre. Es a dir la tipica forma “barrilete”. Era d’agrair que portes un body de màniga llarga (tot amb el body se li notaven els plieges.. imagina..) (i de tanga res..casi millor).
La tia surt ballant minimament.. no es movia massa amb 6 tios vestits tradicionals que tampoc es movien massa. Vamos! els avis de Tahull es mouen mes quan juguen a petanca! Doncs clar!! Jo tota vermella amb la lagrimita.. i David mossegant-se el llavi.. QUE TENIEM A LA PENYA A MENOS DE UN METRE!! I NOMES ENS MIRAVEN A VERE SI ENS AGRADAVA!!
Al segon ball ja ens havíem recuperat de l’impacte i surt el “master” de l’espectacle.. un tio donant volves mentres cantava algo que deuria ser simpatic.. perque entre volta i volta em clucava l’ull i ficava cares.. pero es que jo.. ni idea d’Egipci.. De sobte! Surt la senyora.. ara ja amb les chiches a l’aire.. sí, sí.. super michelins i una cicatriu per sota del pit de lo menos un pam.. i enfonçada.. gore gore.. pero la jodia es movia amb gracia i va soba una mica a David.. i el master aiii que el repta a un duelo.
David em volia matar.. total que surt a l’escenari, jo pixantme de riure i David acaba amb un peto al front del Master..jo tambe vaig tenir que sortir a intentar ballar pero bueno.. jo ja sabeu que tinc poca vergonya J
En resum ens ho varem passar molt be i David va superar el seu moment mes ridicul que ja habia assolit amb el punyeter guia i les fotos tontes. Pero qui em coneix sap que esta aprop de mi es exposar-se a una “Blancada” com la que va patir David.
viernes, 10 de julio de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario